divendres, 28 de desembre de 2012

Geografia: la caòtica deriva del dia de l'arribada de l'hivern

El passat dia 21 els mitjans van informar que l'hivern havia començat aquell dia a les 12 h i 12 m, i la majoria dels que ho van escoltar van pensar que ja està bé!, a veure si els savis es posen d'acord d'una vegada en quin dia i a quina hora entra cada any l'hivern!, i deixen de marejar la perdiu canviant-ho contínuament any rere any!.

Determinar el moment exacte dels solsticis i els equinoccis no és cosa fàcil, i a la lliçó d'avui només podrem donar algunes pistes per entendre el fenomen i al seva complexitat, cosa que no us estalviarà d'haver de fer un exercicis matemàtics.

Tothom sap, suposo, que un dia és el temps d'una rotació completa de la Terra al voltant del seu eix, i un any, la duració d'una volta sencera de la Terra al voltant del Sol, en el moviment anomenat de translació. El primer problema que se'ns presenta és que quan acaba una volta completa al voltant del sol, la terra no ha fet un nombre de rotacions exacte, sinó que si fa no fa, ha fet 365 rotacions i quart. Si volem ser una mica més exactes, cal dir que un any són 365,2422 rotacions, i si volguéssim ser encara més exactes podríem afegir-hi un pila de decimals més, que els astrònoms han calculat, i que permetrien afinar encara més la duració exacte d'un any.

De manera doncs que fins i tot si l'òrbita de la Terra fos una circumferència exacta, i la dividíssim en quatre parts iguals corresponents a les quatre estacions, el dia d'entrada a les estacions aniria corrent sempre endavant, perquè l'any dura més de 365 dies. Això es corregeix l'any de traspàs, que permet recular una dia.

Però ni així. Resulta que l'òrbita de la Terra és el·líptica (una circumferència aplanada, que dit correctament es diu excèntrica), i té el Sol no al mig sinó en un dels focus de l'el·lipse. Com que per les lleis de la física quan la Terra passa més aprop del Sol corre una mica més, resulta que l'el·lipse ens fa la pasqua i les quatre estacions no són exactament iguals. I m'aturo aquí, perquè malgrat que a tots ens agradaria que tot fos sempre igual, l'òrbita de la Terra canvia perquè es veu afectada per la Lluna, pel Sol i pels planetes, de manera que la uniformitat, encara que ens agradaria, és absolutament impossible.

Estem doncs davant d'una qüestió tan complexa que el més fàcil és voler ignorar-ho, i dir: que "inventin" els astrònoms, però el ciutadà mitjà no s'hauria d'aconformar a ser més ruc que els nostres avantpassats més llunyans, que abans de Crist ja sabien moltes d'aquestes coses. Fins i tot a l'edat mitjana, en què els reis eren analfabets i només basaven el seu poder en la força de la seva espasa, i els únics que sabien llegir i escriure eren els capellans, que no prestaven gaire interès a la ciència, es van fer uns progressos notables en el camp de l'astronomia.

Per què?, em direu. Doncs per determinar per avançat la Pasqua. La Pasqua és el primer diumenge després de la primera lluna plena de Primavera, per tant cas saber aquestes dades per saber quin dia serà la Pasqua, la qual fa moure tota la quaresma, i els dijous llarder, i el carnaval (això no els agradava gaire als capellans, ja en tenien prou sabent qui dia seria el dimecres de cendra)

Exercici resolt:

Busqueu a internet quin dia i a quina hora entrarà la primavera l'any que ve 2013, i quin dia i a quina hora es produirà la primera lluna plena de primavera. Un cop trobades aquestes dades, digueu quin dia serà la pasqua  de l'any que ve, i després comproveu-ho al calendari. (Si ja en teniu un. No s'hi val a mirar primer el calendari).

Solució:
Posant "Anuario Astronómico" als Google trobarem "Efemérides y fenómenos astronómicos en el año 2013" i allà trobarem que enguany la primavera entrarà el 20 de març a les 12h i 2 minuts. Si busquem ara les llunes veurem que la primera lluna plena després de la data anterior es produirà el 27 de març a les 10h 27m. Busquem ara al calendari de l'ordinador quin dia de la setmana serà el 27 de març: dimecres. Per tant el diumenge següent, 31 de març, serà la Pasqua.

Exercici per resoldre:

Si admetem que aproximadament un any són 365,2422 dies, calcula quants dies hores i minuts són un any.

Solució: 365 dies, 5 hores i  49  minuts. Per aprovar cal fer el càlculs i raonar-los.

Lletra menuda:

Com em sentireu a dir moltes vegades, les matèries més interessants i importants que s'estudien a l'escola d'alguns països, i que abans s'estudiaven en les del nostre, són les llengües clàssiques, el llatí i el grec. A la lliçó d'avui surten molts llatinòrums. Per exemple Equinocci (Aequa nox) vol dir "nit igual" (que el dia). Una altra: com que l'el·lipse és una circumferència allargada, es diu que és excèntrica. Com més allargada és, i per tant els focus més allunyats estan del centre, més excèntrica és l'el·lipse. Ja sabeu, doncs, d'on ve la paraula excèntric.


1 comentari:

  1. Que divertit, això d'excèntric! Ara ja sé d'on ve.
    M'ha agradat molt la lliçó.

    ResponSuprimeix